diumenge, 22 de novembre del 2009

França, Italia i Eslovenia


A finals d'agost 09, després de patir i patir durant l'any, arribaren les tant esperades vacancetes!!!!!

Quines ganes de desconectar més de dos dies seguits i que millor que fer-ho amb la frago i tots els gadgets a sobre:escalda, treking, btt, .......
La ruta escollida va ser:


Itàlia:

- Dolomites. Cinque Torri.

Tres dies d'escalada de luxe per les enormes parets de les Cinque Torri. Vies no molt llargues , de 70 a 130 m aprox., semiequipades, de nivell assequible i amb uns ràpels volats que s'acostaven més a la dansa aèria que no a l'alpinisme!!



Un disfrutar constant; la roca inmillorable, la companyia agradable (parella de iaietes superant els 70, família de papa & 3 nens en una cordada, escaladors joves i més granadets penjats per tot arreu!!!), una temperatura espectacular... i el paisatge... ufff, d'encant!
Les fotos parlen per si soles:










Eslovènia

- Triglavski national park

- Ljubljana

- Osp





- Piran











Croàcia



- Rovinj













França

- Gorges du Verdon

divendres, 8 de maig del 2009

Pic espada (2.557 m) i Montorroio (2.861 m)




Pic Espada 2.557 m

Desnivell: 800m
Temps: 4h
Dificultat: Mitjana










Aprofitant el pont que ens hem pogut muntar pujem cap al pallars amb ganes de fer un stage preparatori de noruega i relaxar-nos que també fa falta. El primer cim que decidim fer es el pic espada amb la grata companyia de Holi i Pearly. Íntims amics i esqui muntanyeros autòctons de la zona. Com es mouen de bé aquests pallaresos!!!!!!












L’excursió comença a la presa de sallente (1.770 m) tot agafant la pala directe que porta al cim.







Ascenció maca i molt recomanable si el que es vol és gaudir d’una bona baixada i no es desposa de molt de temps. Compte amb el risc d’allaus ja que tot l’itinerari transcorre per pales d’entre 30-35º i normalment s’hi acumula força quantitat de neu ventada.





Res millor que la sensació de llibertat que t'ofereix un cim amb vistes espectaculars!!!





Pic Montorroio 2.861 m

Desnivell: 1.100 m
Temps: 6h
Dificultat: Mitjana



















Motivats pel sol que torna a escalfar i veient lo impressionant que estava la zona del motorroio des del cim de l’espada, ens decantem per tornar a la zona de sallente per fer el pic Montorroio. Remuntem primer la canal de pigolo on hem de parar a posar ganivetes ja que hem matinat força i al no tocar-hi el sol la neu encara esta una mica dura.















Enmig de la canal, ens trobem amb l’Ignasi de la vall que ens comenta que la mega allau que hi ha enmig del camí va caure una setmana abans quan un esquiador pallares que feia el freerider.














Un cop arribats al primer tunel, el sobrepassem per dalt i just a la meitat d’aquest, agafem la pala que porta directe a la coma de l’espós. Un cop aquí xino xano i treient-nos els esquis al tram final i amb algun esbufeg final arribem al cim. Vistes impressionants que ens deixen gaudir d’uns moments inolvidables.

La baixada, molt directe. Res de remar i una cremita quasi en tot el recorregut. Just al últim tram de la canal de pigolo decidim treure esqui ja que la neu s’ha transformat moltíssim i és força perillós trencar-se algo, i més tenint els alps de lyngen al cap.

Una altre sortida a arxivar per recordar-la un d’aquells dies que estas agobiat!!!









dijous, 16 d’abril del 2009

Ski sailing Alps de Lyngen. Setmana Santa 2009

Portavem ja uns 6 mesos somiant amb els fiords que envolten Tromso i les multiples opcions de fer ascensions en un dia i baixar per pales de neu pols fins a la platja. Finalment el dia assenyalat va arribar!! Després de tres escales i unes quantes birres, per fi arribem a Tromso. Arribada hivernal total tot blanc i una nevada d’aquelles que només s’observen en climes freds i que comptades vegades les podem viure en les nostres latituds.



Arribem al port i un parell de francesetes que semblen ser les ajudants del Bernard, ens porten al "Best-explorer" tot fent alguns passos d’escalda una mica expos amb la mort a minut i mig a sota nostre !!!

El "Best-explorer" resulta ser un veler petit i acollidor, perfectament equipat per acollir la troupe pallareso-barcelonina disposats a viure una experiència polar inoblidable!




Un cop a dins del veler.... sopresa!!! Les dues noietes(Carol et Flo) seran les nostres capitana i cuinera durant l'estada!! El sector masculí amb un somriure d’orella a orella i el femení apretant les dents i pensant un "aiaiai què passarà!!!". Però aquestes dues noietes (curtides com el capirà més veterà) no triguen gaire estona a robar-nos el cor a tots plegats, són uns encants!!!


Ens assentem una estona amb la capitana i tracem el que serà la ruta pels pròxims dies i establim un protocol de comunicació via radio per quan estiguem de ruta. Al final aquest protocol servirà bàsicament per avisar-les quan arribem al cim perquè vagin escalfant la sopeta que amb tant de carinyu ens prepara la Flo... quin luxe!!!



05/04/09 Ascensió al Saeterelvtinden 872 m



Desnivell: +872 m
Temps: 3:40 h
Dificultat: Fàcil


Sortim de Tromso a les 7:30h i després de 2 hores de navegació ens plantem davant del Saeterelvtinden. Triem el cim basant-nos amb el desnivell, creiem que és adequat pel primer del sis dies de ruta i pel fet de fer l’ascenció per un costat del illa i quedar amb la Carol just a l’altre banda la qual cosa afegeix morbillo al tema!

Coronem sense problemes i fem el primer descens per neu pols espectacular gaudint d’un taló de fons immillorable; mar, rajos de llum que travessen els núvols, neu,…

Arribem a la costa, frenada just on comença l’aigua i esperem a la Flo que arribi amb la Zodiac per tornar-nos al veler on ens esperen birres, sopetes, embotits,…… el que ja al segon dia es converteix en el objectiu de les excursions.

Naveguem un parell d’horetes fins a arribar a unes illetes del fiord on passem la nit tranquil·la amb l'aigua com una bassa d'oli!






06/04/09 Ascensió al Rieppefjell 964m

Desnivell: +1.000m
Temps: 5:50 h
Dificultat: Mitjana

Ens despertem cap a les 8:00h amb el soroll del motor del veler. Això és un lujo, mentre ens deleitem amb l'esmorzar amb pa acabat de fer, la Carol ens porta just a sortida del que serà la nostra segona ruta!!



Baixem de la zodiac i des de la platja ascendim fins la Carena que porta directe al cim tot atrevessant un parell de llacs gelats impressionants. Un cop allí, amb grampons i piolet en mà pugem els últims 100m de desnivell per fer cim. Sense paraules quedem tots encantats altra vegada de les meravelloses vistes! Tant és així que 5 del grup decideixen coronar també un cim que queda just al costat i que presenta un pala de baixada per llepar-se els dits.

La resta els esperem al llac d’abaix tot prenent el solet i contemplant els freeriders del Bj i Raymond. Ni al discovery channel!!!!







Arribem a baix visualitzant tots la birrilla i algo més de la comarca que porten els escaladors de glaç! La veritat és que no ens faltarà de res!!!!

Fondejem just davant de la ruta de demà i tots ho celebrem ja que d’aquesta manera podrem estirar una mica més al llit i relaxar els quadríceps que ja comencen a tibar.





07/04/09 Ascensió al Rasmustinden 1.224 m

Desnivell: +1.310 m
Temps: 6:10 h
Dificultat: Mitjana

Comencem la ruta a les 10h tot remuntant una vall interminable i flamquejant com condemnats fins arribar just al coll on veiem ja la pala de 400m que ens portarà al cim!
Arribem tots a dalt, alguns amb només una "powerbar", d’altres amb dues i algun, que no cal nombrar, pujant a base de "power-gel", que pel què es veu (combinat amb uns "lexatins") et deixa "niquelat"!!! jeje




Un cop a dalt, foto de grup. Observant la pala de descens per la cara oposada ens decidim a tirar-nos-hi. Neu pols d’orgasme i crits de plaer que se senten fins a l’altre punta del Fiord.




Remuntem un collet i ens tirem per l’última pala que porta directe el mar. Aquí trobem ja la neu un pel crosta i humida. Unes quantes pinyes i revolcades i arribem a la costa fets caldo però amb una felicitat interior impossible de plasmar.

Naveguem fins situar-nos just al davant de l’objectiu del dia següent desplegant vela i navegant en silenci tot gaudint dels glaciars del Jiekelvarri el cim més alt del nord de Noruega.







08/04/09 Ascensió al Stetinden 918 m i Fjellet 764 m

Desnivell: +1.280 m
Temps: 5:10 h
Dificultat: Mitjana


Ens despertem i només treure el cap per la borda flipem amb el paisatge que presenciem davant nostre, troços de glaç flotant al voltant del veler. Sembla que estiguem al pol nord!! Bueno la veritat és que ens hi falta ben poc. Estem a 69 º de latitud nord i tenim davant nostre la desembocadura d’un riu que esta tot glaçat i va desprenent troços de glaç que arrossegats per la deriva van xocant contra el casc del Best Explorer.

Amb un bon rotllo impressionant començem a pujar cap al nostre primer objectiu del dia. Fem cim i ben motivats per la qualitat infinita de la neu, intuïnt que la baixada serà espectacular baixem per anar a coronar el segon cim del dia. Ha esta un dia brutal, quasi 1.300 m de desnivell amb una neu de somni i disfrutant fins i tot de l'slalom que ens obliga a fer l'ultim tram de bosc.

Tot fent les birres de rigor a la borda i remullant els peus escaldats en una galleda amb aigua del mar (rossant els 0º) la Carol ens porta cap a un petit golf on podrem dormir ben tranquils i queda a 20 min de navegació de la costa on començarem a foquejar l’endemà.






09/04/09 Ascensió al Vanstinden 1.071m

Desnivell: +1.071 m
Temps: 4:00 h
Dificultat: Mitjana

El dia s’aixeca gris i tapat i amb un ambient molt humit, fins hi tot polvisqueja!! Ja tocava, tanta bonança no podia ser, teniem ganes de veure aquell paisatge amb una altra llum!

A mitja pujada la pluja es converteix en mini flocs de neu i en unes 2 horetes arribem al coll que porta al cim. Allí el vent ha fet de la seves i la neu esta durísima i la boira ens deixa veure-hi ben poquet. Just en aquest moment ens trobem a la resta del grup que baixa del cim i ens esperen que ens treiem les pells per baixar amb ells ja que ens comenten que no està gairebé el tema i que millor que baixem plegats. La Sandreta fa el primer somriure de la pujada i perque no es pot posar a ballar perque hi ha molt de gel perque sino….. putes botes!!!!!!!

Descens formidable i altra vegda arribem a l’aigua amb esquis!!!!

Naveguem fins a un lloquet arreserat per fer nit molt a prop del objectiu de l’endemà.





A mig camí, mentre uns quants feiem la migdiada, el vaixell es revoluciona de crits i rialles, els Xavi, Ines i Dani han pescar dos Bacallans!!! Tots ens despertem incrèduls i pugem a la borda. Vist l'èxit dels companys ens emocionem i decidim probar sort. Un equip per cada banda (Villa-arriba y Villa-abajo, però a l'estil nòrdic).









Això sembla la piscifactoria, abans que el plom arribi el terra ja piquen. En treiem moltíssims però només ens quedem amb els grans. La Carol i la Flo ja apurades i pensant que fer amb tants bacallans ens diuen que amb un últim que pesquem serà suficient. Silenci absolut a babor i estribor del veler per veure qui s’emportava el premi i de sobte l’equip format pel Oli i Manuel comença a recuperar corda intuïnt que havien pescat algo gros. Tots observant a veure que treien i de sobte ..... festa major, un bacallà de com a mínim 5 kg. Ueeeeee !!!! Quina festa, començem tots a saltar i reiure com a posseïts damunt del vaixell, no ens ho creiem !!!! Quin sopar ens espera l'endemà!





10/04/09 Nordfjellet 1.000 m

Desnivell: +1.050 m
Temps: 4:10 h
Dificultat: Mitjana


El dia es torn aixecar gris i tapat però per sort avui no plou ni neva.

Ascenció molt maca i ideal per acabar amb molt bon gust de boca dels Lyngen Alps. Arribem al cim després de carenejar per una carena de casi 1 km de llarg i gaudint d’unes fabuloses vistes de tota la zona, del oceà atlàntic per una banda i els Lyngen Alps per l’altre.





Al cim, després dels fruits secs i la xocolata, la foto de grup!!! quin equipàs!!!






Neu pols increíble per variar i els cèrvols que haviem vist de lluny a la pujada els tornem a veure de ben aprop i ens n'adonem que són Rens. Ueeeeee………. Just el que ens faltava per conèixer de la zona!!!

Naveguem cap a Tromso i un cop arribats, fem un a mica de turisme per la ciutat fantasma per fer gana pel Bacallà de despedida!

Ha estat una experiència que mai oblidarem i que no descartem repetir-la d'aquí uns anys. Queda molt per veure!!!



Participants: Raymond, Bj, Xavi, Inés, Manuel, Lidia, Oli, Early, Sandra i Friqui.

dissabte, 7 de març del 2009

volant, volant he vist...


Poc a poc la tela es va inflant. Els quadrats de colors es van desplegant fins a formar un inmens mosaïc esfèric. La gravetat es va esvaïnt sota els nostres peus i, sense adonar-nos-en, ja estem sobrevolant la serra del cadí, el puigmal, la tossa...


la Cerdanya des de l'aire, quin regal!!! Inoblidable!!

Mil gràcies Jordi!

s.

dimarts, 17 de febrer del 2009

Esquí de muntanya, Pic de l'Orri 2440m

Ens llevem el dissabte amb moltes ganes d'esquiar, i com que el temps sembla que no hi acaba d'acompanyar decidim anar a fer el Pic de l'Orri, just per treure'ns el cuc.

Sortim des del pàrquing de dalt de les pistes de Port Ainé. Encara que fa solet alguns núvols al cim comencen a amenaçar el dia.





Comencem a enfilar per la pista però de seguida ens endinsem al bosc seguint unes traces recents.

El paisatge no pot ser més hivernal. Els arbres estan completament colgats de neu i el vent, malgrat no el notem, fa cruixir els troncs. La temperatura és tan baixa que ens costa respirar i se'ns glaça l'aigua del camel-bag!!! Malgrat la sensació de fred, disfrutem moltissim del paisatge.








Un cop sortim del bosc, quan ja veiem les antenes del cim, bufa un vent moooolt intens que aixeca la neu i ens obliga a foquejar ràpid fins arribar a la caseta del telecadira on ens abriguem i ens preparem per la baixada.








Una pala curteta però suficient per gaudir d'una neu pols espectacular!










dimecres, 4 de febrer del 2009

foquejada ventada. Puigllançada 2409 m

El finde més ventat de la història (si més no, de la nostra història) decidim passar-lo a la Cerdanya. Allí ens trobem amb la Marta, l'Ams, la Judith i... no, el Quicu, malgrat la nostra insistència, no es deixa veure el pèl!!!
Passem una vetllada de lujo de vinet, ratafia i trivial en el moníssim niuet de muntanya de la judith.



Dissabte, en plè huracà, les pistes estan tancades i nosaltres decidim creuar Catalunya a bord del Gelat. Amb paciència i uns quants cops de volant al vespre tornem a plantar-nos a la Cerdanya, i aquesta vegada, sense llum. Després d'una vetllada romanticona de foundi, espelmes, llar de foc i una lliçó de "sextrologia" ens adormim esperant que el dia es llevi més tranquilet i ens deixi catar la neu.




Afortunadament, el diumenge es lleva clar i amb un sol radiant. El vent ha deixat de bufar però les pistes continuen tancades per falta de llum. Com que esperem trobar la neu ventada, decidim foquejar per les pistes fins al Puigllançada.



Sortim del parquing del Pla d'Anyella i anem enfilant les pistes sense massa preocupació que esquivar algunes pedres o algunes branques que la ventada ha deixat a mitja pista.










Quan ens falten uns 150m pel cim ens trobem fent acrobàcies per una pista de gel que s'estén fins el cim i ens obliga a posar les ganivetes. Per més INRI, comença a bufar un vent que a mida que anem pujant s'intensifica fins arribar a ser del tot insuportable un cop al cim.



Allí dalt, malgrat les vistes són d'allò més agraïdes, el vent no ens deixa aguantar drets, així que decidim treure pells ràpidament i baixar caminant fins el primer plà on un vent més fluix ens deixaria posar els esquís.




Un cop s'acaba el vent, disfrutem d'una baixadeta suau, amb corriols de neu dibuixats pel vent.

No ha estat la millor esquiada de l'any però... hem pogut estirar les cames aprofitant la treva de vent!! que ja és molt!!


dimecres, 14 de gener del 2009

Esqui de muntanya Puigmal, 2.910 m

Ens despertem amb una mandra terrible i amb un fred que costa sortir del llit però les nevades recents i el anticicló promès per els homes del temps ens fan fer un “alehop” i vestir-nos per enfilar la marxa cap a l’estació d’esquí de Puigmal 2600m. Quin tostón de viatge no recordàvem la Collada de Tosses tant llarga i és més, un cop a dalt s’havia de baixar!!!






Arribem a les 11h a l’aparcament cota 2000m amb un sol increïble però amb ambient hivernal degut al fred que casca! Comencem a remuntar per les pistes d’esquí fins que al primer revolt, continuem pel torrent d’Aiguaneix fins a situar-nos davant de la pala oest de l’objectiu. Just en aquest punt, el creuem i comencem a fer ziga-zagues fins al cim.



Durant tota la pujada gaudim d'unes vistes espectaculars!!






A dalt, molt de vent i la sensació tèrmica deu ser d’uns -10º. No ens entretenim gaire, pells fora i a gaudir d’una neu pols seca a la part superior i un pèl més pesada a la part inferior. Ens ha quedat molt bon gust de boca i moltes ganes de seguir descobrint valls noves.

Hem clixat per la següent visita una baixada de somni per la Coma de l’Embut o bé la per la pala central del Puigmal de Lló. Aquest any promet molt bones esquiades!!!