El finde més ventat de la història (si més no, de la nostra història) decidim passar-lo a la Cerdanya. Allí ens trobem amb la Marta, l'Ams, la Judith i... no, el Quicu, malgrat la nostra insistència, no es deixa veure el pèl!!!
Passem una vetllada de lujo de vinet, ratafia i trivial en el moníssim niuet de muntanya de la judith.
Dissabte, en plè huracà, les pistes estan tancades i nosaltres decidim creuar Catalunya a bord del Gelat. Amb paciència i uns quants cops de volant al vespre tornem a plantar-nos a la Cerdanya, i aquesta vegada, sense llum. Després d'una vetllada romanticona de foundi, espelmes, llar de foc i una lliçó de "sextrologia" ens adormim esperant que el dia es llevi més tranquilet i ens deixi catar la neu.
Afortunadament, el diumenge es lleva clar i amb un sol radiant. El vent ha deixat de bufar però les pistes continuen tancades per falta de llum. Com que esperem trobar la neu ventada, decidim foquejar per les pistes fins al Puigllançada.
Sortim del parquing del Pla d'Anyella i anem enfilant les pistes sense massa preocupació que esquivar algunes pedres o algunes branques que la ventada ha deixat a mitja pista.
Quan ens falten uns 150m pel cim ens trobem fent acrobàcies per una pista de gel que s'estén fins el cim i ens obliga a posar les ganivetes. Per més INRI, comença a bufar un vent que a mida que anem pujant s'intensifica fins arribar a ser del tot insuportable un cop al cim.
Allí dalt, malgrat les vistes són d'allò més agraïdes, el vent no ens deixa aguantar drets, així que decidim treure pells ràpidament i baixar caminant fins el primer plà on un vent més fluix ens deixaria posar els esquís.
Un cop s'acaba el vent, disfrutem d'una baixadeta suau, amb corriols de neu dibuixats pel vent.
No ha estat la millor esquiada de l'any però... hem pogut estirar les cames aprofitant la treva de vent!! que ja és molt!!
