SOBRE RODES

Deixo que l’aigua de la dutxa se’n porti les lleganyes i la mandra, escolant-se pel forat. La cafeïna farà la resta. Carrego la motxilla i, altra vegada, ha quedat petita. Alguns jerseis hauran de penjar per fora. Al carrer fa fred, suposo que el que toca per l’època. Fa dies que hi penso. Malgrat les ganes que tinc de començar el viatge, dins meu s’hi han instal·lat un munt de formiguetes que semblen no tenir rumb, corrent com boges amunt i avall per tots els racons. De lluny la veig. Fosca i brillant, amb una línia rosa que trenca la grisor donant-li vida, o és taronja??? Al costat de la furgoneta espera J, amb un somriure tranquil i generós. Que no té formiguetes ell??? Em convida a entrar. Ho penso una estoneta. Les formigues encara es revolucionen més, però poc a poc noto com es van calmant. Ho penso estona més, una estona llarga. Finalment sembla que han trobat la direcció. Obro la porta i decideixo pujar-hi sense vacil·lar més. J agafa el volant amb decisió i abans d’arrencar el motor em regala un altre somriure. Definitivament, les formiguetes ja no hi són. El ritme happy que surt de l’altaveu em confirma que no m’he equivocat. Serà un viatge genial.
S.