Esqui de muntanya Puigmal, 2.910 m

Ens despertem amb una mandra terrible i amb un fred que costa sortir del llit però les nevades recents i el anticicló promès per els homes del temps ens fan fer un “alehop” i vestir-nos per enfilar la marxa cap a l’estació d’esquí de Puigmal 2600m. Quin tostón de viatge no recordàvem la Collada de Tosses tant llarga i és més, un cop a dalt s’havia de baixar!!!

Arribem a les 11h a l’aparcament cota 2000m amb un sol increïble però amb ambient hivernal degut al fred que casca! Comencem a remuntar per les pistes d’esquí fins que al primer revolt, continuem pel torrent d’Aiguaneix fins a situar-nos davant de la pala oest de l’objectiu. Just en aquest punt, el creuem i comencem a fer ziga-zagues fins al cim.

Durant tota la pujada gaudim d'unes vistes espectaculars!!

A dalt, molt de vent i la sensació tèrmica deu ser d’uns -10º. No ens entretenim gaire, pells fora i a gaudir d’una neu pols seca a la part superior i un pèl més pesada a la part inferior. Ens ha quedat molt bon gust de boca i moltes ganes de seguir descobrint valls noves.

Hem clixat per la següent visita una baixada de somni per la Coma de l’Embut o bé la per la pala central del Puigmal de Lló. Aquest any promet molt bones esquiades!!!

Esquí de muntanya Bony de la Redona 2630 m.

Després d’uns quants dies de núvols i nevades abundants al Pallars entra l’anticicló que tant esperavem per poder-nos despedir del 2008 amb una bona esquiada a la Vall de Boi.

Sortim cap a les 10:30h del parking de la estació (cota 2000m) just al límit del mar de boira que cobreix tota la vall. Un sol radiant que il.lumina les muntanyes i ens escalfa ens fa sentir una sensació que ja l’haviem oblidat. Remuntem per la vora de la pista que porta a puigfalcó on de tant en quan veiem baixar algun nen que no aixeca el mig metre de terra i que esquia bastant millor que nosaltres.

Poc a poc, disfrutant de les vistes i del solet anem remuntant per pendents força inclinats que fan que tinguem que apretar melucs fins arribar al coll.Un cop allí gaudim uns instants de les marevelloses vistes de la vall de Moró coronada amb el cim que porta el seu nom i intuïm el coll de rus on varem estar fa un parell de setmanes.

Just en aquest punt agafem la carena que porta al cim del Bony de la Redona obrint traça per una neu que fa salivejar només de pensar amb la baixada.

Arribem al cim, fem un mos, la foto de parejita de rigor i baixem per la pala central amb una neu que ens fa transportar al Canadà del primer gir fins al últim. Quina gustera, d’aquells dies que fan afició i que et fan passar l’estiu ansiós de tornar a viure aquestes sensacions.

Cim molt recomanable per aquells dies que no hi ha molta motivació per fer desnivell però si per disfrutar d’una baixadeta espectacular.