
Poc a poc, disfrutant de les vistes i del solet anem remuntant per pendents força inclinats que fan que tinguem que apretar melucs fins arribar al coll.Un cop allí gaudim uns instants de les marevelloses vistes de la vall de Moró coronada amb el cim que porta el seu nom i intuïm el coll de rus on varem estar fa un parell de setmanes.
Just en aquest punt agafem la carena que porta al cim del Bony de la Redona obrint traça per una neu que fa salivejar només de pensar amb la baixada.
Arribem al cim, fem un mos, la foto de parejita de rigor i baixem per la pala central amb una neu que ens fa transportar al Canadà del primer gir fins al últim. Quina gustera, d’aquells dies que fan afició i que et fan passar l’estiu ansiós de tornar a viure aquestes sensacions.
Cim molt recomanable per aquells dies que no hi ha molta motivació per fer desnivell però si per disfrutar d’una baixadeta espectacular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada