milFilingS: Escalada a Roda de Ter i BTT pel Collsacabra

Aquesta vegada escollim la plana, o més ben dit, la Vall de Sau i el Collsacabra, per passar-hi el cap de setmana. Terra d'embotits, nitrats i bandolers. Enfilem la carretera de Tavèrnoles al Parador de Vic, no podem arribar al monestir de Sant Pere de Casserres perquè ens han posat una barrera que talla el camí... però just abans d'arribar al parador veiem el lloc ideal per plantar-hi la casa amb rodes aquesta nit! una entradeta de la carretera amb vistes al Pantà de Sau el Collsacabra, les Guilleries i el Montseny!!! hem triomfat!!!

L'endemà al matí sortim aviat cap a Roda de Ter. Hem quedat a Sorralta amb el Pablo, la Noe i les nebodes del Pablo per escalar una miqueta. Abans no arriba tota la troupe fem algunes vies. Dos cinquillos de bon fer i en Jordi es fa un pinçament a l'espatlla quan obria un 6a!!

Quan estem intentant arreglar el pinçament amb la cremeta que fa olor de tigre arriba la família!!

Sembla que la Xènia i la Magalí tenen moltes ganes de començar a pujar les parets, així que de seguida ens posem els arnesos, el magnesi, els peus de gat... i comencem a enfilar la roca!

Fem el sector esquerra, on es troben les vies més senzilles, IV i V amb preses i forats artificials, ideal per iniciar-se.

Les ressenyes de la zona al link:
http://www.sorralta.galeon.com/

Ostres, sembla que aquestes noies hagin escalat tota la vida! quedem sorpresos de com pugen les vies. Amunt, sense por, mirant on posen els peus, amb concentració!!! Si es cansen... una mica de magnesi i tornen a tirar amunt!!! la resta, les animem des de baix i al·lucinem de com s'enfilen!! fins i tot la Xell s'anima a enfilar-se una mica amb l'ajuda del seu pare!!

La Xènia (esquerra) i la Magalí (dreta) fent un IV!!

Quantes vies varem fer??? quatre??? cinc??? perdem el compte, sembla que les aranyetes de Vic no se'ls acabin les piles!!! Entre via i via parem un moment a fer un mos per recuperar forces, però sense encantar-nos, que cal aprofitar el dia i tornem a enfilar-nos a les parets!

La Noe al final també s'anima a fer una via, per reconciliar-se amb les parets!! sembla que la reconciliació arriba!! quina crak!!!

El Pablo no dubta ni un moment, i sense peus de gat obre una via ... amb bambes i texans!!! això si que és un bon padrí!!!

La Noe baixant per la via

La Sandra obrint una via (quin patir!)

Allà les sis de la tarda, decidim que ja hem escalat prou!! Encara que la Xènia i la Magalí no han acabat l'energia i demanen una altra ronda, però la resta estem massa cansats per continuar (deu ser cosa de l'edat) així que pleguem el material i ens despedim sabent que ben aviat hi haurà una altra escalada com aquesta!! La veritat és que hem disfrutat moltíssim i marxem amb ganes de repetir una sortida amb les escaladores de la plana!!

(Pablo... quan vulguis!!!)

Pugem a la furgoneta i decidim anar a dormir pels voltants de l'Esquirol (o Santa Maria de Corcó que ve a ser el mateix). Fem un cafetó a la plaça i damunt del mapa ens mirem la rutilla que tenim pensat fer l'endemà. Dormim en un prat al costat de l'església de Sant Bartomeu Sesgorgues.

Diumenge al matí, agafem la furgo direcció a Cantonigròs. Descarreguem les bicis, inflem rodes i malgrat el cel amenaçava pluja... comencem la ruta que teniem planejada.

En Jordi preparant la bici abans de sortir

Descripció de la ruta: CANTONIGRÒS-SERRA DE FEU-CABRERA-CANTONIGRÒS:

Inci: A 1km de l’esquirol en direcció Cantonigròs trobarem un camí que surt a mà esquerra amb un cartell que hi diu La Cavorca. Hi ha lloc suficient per aparcar el vehicle.
Final: Al mateix lloc que l’inici.
Distancia: 26 km
Ciclabilitat: 95 % (Un parell de pujades pronunciades per terreny força irregular que caldrà estar fort per no haver de posar els peus a terra)
Desnivell: 600 m
Temps: 2h

Ja de baixada ens atrapa el que semblava inevitable... la pluja! però ens ha deixat acabar la ruta sense quedar gaire xops! ha estat una bona passejada... no molt llarga però amb tots els elements per gaudir de la sortida: caminets pel mig d'alzinars, alguna pujada tècnica, bones vistes...

A Sant Julià de Cabrera