Després de mirar-nos-ho una mica, ens decidim per fer algunes vies de la dreta de la via ferrada. Uns cinquillos que pintaven força bé.
El Dani feia temps que no escalava però... quin tio... PIM-PAM i ja està tocant la reunió! Qui ho diria que ja tens 30 primaveres a l’esquena!!
La Lídia s’anima per segona vegada a catar aquelles parets. Poc a poc i bona lletra enfila paret amunt fins que decideix que ja n’hi ha prou. Això quan acaba convencent el “trainer” que no resulta geeeens fàcil!!!
El Dani tot orgullós de l'escalada de la Lídia!!! Quin parell de tortolitos!!!
La Núria, aprofita un moment que en Josep no hi és per fer una pujada a pèl!!! Bromes a part... quin ensurt la història de l’arnés!! Però es va quedar en això, un ensurt i el bon record de les vies enfilades.
El Josep després d’uns quants anys sense enfilar-se a la roca ens demostra que està en plena forma... directament es posa a obrir una via, i encara que es queixi un xic... sense problemes arriba a la reunió!!! El secret està en la llauna d’anxoves... en popeye ja pot anar deixant els espinacs!!!
Nosaltres, contentíssims de compartir les parets, la suor, el magnesi i el dinar amb la resta. Ha estat un bon dia d’escalada que acaba de la millor manera, una cerveseta a la plaça de l’arbre de la Pobla, fent-la petar a la fresca!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada