Escalada a Malanyeu i via Ferrada a Vallcebre

Una vegada més, divendres a mitja tarda, agafem la furgoneta i els trastets i ens enfilem Berguedà amunt! Aquesta vegada tenim previst dormir a Malanyeu, per escalar dissabte al matí i després trobar-nos amb la resta i fer la via ferrada de Vallcebre.




El poble de Malanyeu és boniquissim, quatre cases, un hostal (on hi ha les ressenyes) que trobem tancat el divendres a la tarda i infinitat de vaques campant per tot arreu! Amb el Pedraforca i la Serra d'Ensija de fons.


Vistes genials des del poble de Malanyeu.




Després d'una nit fresqueta (la calefacció de la furgo decideix morir a mitja nit i arribem als 4ºC a dins), ens llevem amb un solet espectacular que ilumina el Pedraforca (coincidim, des del poble és guapíssim!!!) i poc a poc va arribant a les parets i va escalfant la roca.






Vista de les parets des del poble













Decidits a fer la via "La Carla se'n va a la Selva" agafem un sender que surt de l'hostal del poble i creua el torrent fins al peu de les parets.

Comencem a pujar el primer llarg del que ens sembla la via de la Carla. És una roca curiosa, calcària, amb molts de foradets on, normalment, hi entren els dits o la punta dels gats! Molt ben equipada, farcida de paravolts. Una via "disfrutona" de debò!




Quan en Jordi ha fet uns 30 m, arriba a una sabina on hi ha cordes penjades i una reunió. No entén què passa, a les ressenyes que haviem consultat no ho indicava. Comença a malpensar... mira amunt, sembla diferent del què haviem estat mirant... definitivament, no és "la Carla", ens hem equivocat de via!!!

Des de la primera reunió.

Puja més amunt i munta la reunió. Malgrat la via està molt ben equipada, decidim no començar el segon llarg ja que no sabem què ens trobarem si continuem i tampoc tenim massa temps. Un cop arribem els dos a dalt, baixem rapelant. A baix ens adonem que la via que voliem fer queda més a l'esquerra.




Pujant la via i rapelant.

Malgrat no hem pogut fer "la Carla", hem disfrutat molt de la via que hem fet, de la que encara no sabem el nom!!! Això si, la propera vegada, passarem per l'Hostal (si és que està obert) i mirarem les ressenyes i com accedir a les vies!!!


Un cop a la furgo, travessem C16 i ens enfilem cap al poble de Vallcebre. Allí ens trobem amb la resta de l'equip Auso-Gironí!! Seguim la carretera que travessa el poble i aparquem al pàrquing que hi ha a uns 50 m del restaurant "Cal Borni"


La Ferrada es troba als cingles de "les roques de l'Empalomar". Des de l'aparcament agafem el camí que porta als "camps de tabac" marcat amb unes línies blanques i verdes. L'accés està ben indicat. Caminem una miqueta (uns deu minuts) de pujada pel bosc en direcció a les roques que ens queden a mà dreta. De seguida veiem la ferrada. A l'esquerra del cingle veiem com van equipant el què sembla una altra ferrada.

La via està mooolt ben equipada, és curteta i de bon fer. Hi ha algun tram horitzontal que fa força impressió i algun tram vertical molt desplomat!! però en general, la sensació és de seguretat. Cosa que agraïm tan els que ens iniciem en el món de les ferrades com els que ens fan iuiu les cingleres!

Llàstima que no toca el sol a la via (només toca a primeres hores del matí), així que a mida que anem pujant tenim més sensació de fred! El ventet acaba de donar emoció al tema!!

De dreta a esquerra: Natàlia, Cris, Ros, Sandra....

Jordi (darrere la càmera) a peu de via

Amb una hora i mitja som a dalt, i allí torna a fer un solet espectacular, unes vistes genials a banda i banda de la cresta. Disfrutem del moment i baixem caminant pel camí que surt de la dreta del cim. El camí és molt vertical i hi ha uns cables i cadenes que en teoria faciliten la baixada, cosa que dubtem ja que estan enganxats al terra, i et fan anar gairebé de 4 grapes!!
un quartet d'hora de baixada i tornem a ser als cotxes.

Preparem un dinar de "domingueo" davant la furgo amb vinet inclòs per celebrar la gesta i ... cap a casa!!!

Un nou raconet prop de casa altament recomanable!!!