Divendres al vespre, veient que la previsió del temps pels Ports de Besseit eren poc optimistes, decidim agafar la furgoneta i anar cap a Prades, on apuntava una previsió menys desfavorable. Arribem un xic tard i dormim prop del poble de Vilanova de Prades (gairebé enganxats a la carretera!). Ens despertem amb la companyia d'uns quants boletaires matiners i d'un solet espatarrant!! Després d'un bon esmorzar i un cafetó al càmping de Vilanova de Prades (per cert, un lloc molt recomanable, on s'hi poden comprar la guia de ressenyes de la zona) ens enfilem cap a les vies que s'alcen just sobre el càmping. Decidim no arriscar-nos i anar al sector pitufos on hi ha vies de grau fàcil on fem un parell de vies.
Encara que ens costa un xic acostumar-nos a la roca, es deixen fer prou bé. Disfrutem d'un sol espatarrant que ens escalfa l'esquena i unes vistes brutals!!!
ressenyes dels pitufos
Després de suar una mica tornem a la carretera i decidim arribar-nos als Ports, esperant que el bon temps ens acompanyi. Travessem poc a poc pel mig la serra de prades, un paisatge molt peculiar. Parem a dinar tot contemplant les muntanyes que poc a poc anem deixant enrere i continuem fins a Horta de Sant Joan on fem unes compres per omplir la nevereta. Ens oblidem de passar per el bar Grau on tenen les ressenyes de la zona! quin cap!!! Arribem a l'aparcament just al costat del riu estels on aparquem i anem a fer una volteta per veure d'aprop les enormes parets que se'ns obren davant.
Amb un xic de vent i temperatura fresqueta, observem com alguns atrevits fan una via a les moles de Don a última hora de la tarda. No sabem si és que el temps no convida o que des de lluny es veuen les roques molt grans i els escaladors molt petits però ens comencen a venir un xic de nervis. Demà tenim previst fer la via Tintín. Que segons les ressenyes que hem consultat, és una via ideal per iniciar-se a l'escalada amb via llarga (cosa que agraeixo). Creuem el riu i... des de peu de via, la cosa canvia (deu ser la perspectiva) i ens convida moooolt a pujar-hi l'endemà al matí!
Info. útil de la via (modificada segons el què ens hem trobat, setembre 2008):
Vía Tintín ( J. Carreté i K. Carreté; 1986 )
Dificultat: IV+
Aproximació: De l’aparcament seguim un camí ben fressat vora el riu dels Estrets que en uns 15 minuts ens deixarà a peu de paret (és a l'extrem dret de la paret, a la paret hi ha el nom de la via "tintín" marcat amb pintura)
Recorregut: 125 m
Temps: 1 hora
Orinetació: Sud-est.
Material: Equipada, només calen les cintes exprés.
Observacions: Reequipada amb parabolts
Descens: Anirem fins a l’extrem dret de la paret i allà trobarem un camí senyalitzat amb unes fites que ens durà fins a una canal amb vegetació. Al final d’aquesta canal haurem de muntar un curt ràpel en un arbre o desgrimpar-ho (no hi ha corda, però hi ha un mosquetó!! Molt recomanable passar-la!!).
Una altra opció és rapelar per la mateixa via.
Si portem dues cordes de 60 metres arribem al terra amb dos ràpels.
Hi ha hagut sort, diumenge al matí sortim de la furgoneta amb un solet que ens convida a esmorzar a fora. Agafem tots els "gadgets" i cap a la via!!
La Sandra al mig del segon i el tercer llarg
Malgrat que l'alçada feia força impressió, magnificada per el vent, és una via molt xula, ben equipada i amb poques complicacions. Prou còmode d'assegurar a les reunions. La sortida del segon llarg segurament és el pas més complicat de tota la via. A l'últim llarg varem posar un pont de roca i una cinta en una sabina de mà esquerra... per si les mosques!!
Un cop a dalt gaudim d'unes vistes brutals. Just davant s'alça la gronsa sud amb les "salshishes tibetanes"
A dalt... quin moment!!!
El descens no és complicat, es baixa per la dreta de la "berruga", trobem les fites que ens indiquen el camí i anem baixant amb compte, fins a trobar la canal on passem una corda per ajudar-nos a baixar.
Un cop a baix... ens mereixem un banyet al riu!!! aigua cristal·lina, peixets als peus i una cerveseta!! un petit luxe que se'ns posa la mar de bé!!
1 comentari:
Quina professional de l'escalada! La jove promesa celranenca del big wall!
Si demà estem motivats en podriem fer alguna de Malanyeu. Jo ja he impres les ressenyes per si ens ve de gust!!
Un petonet!
Publica un comentari a l'entrada